Més enllà de les fronteres

Avui ens ha tocat a nosaltres. La Irene Ruiz i jo hem estat les primeres en exposar el nostre treball sobre el Territori. El títol que hem escollit per a aquesta presentació ha estat “Més enllà de les fronteres”.

El mateix títol del treball ho diu tot. Nosaltres hem volgut mostrar quina és la situació actual que molts països i moltes persones viuen fora dels nostres límits, de les nostres fronteres. Es tractava de donar a conèixer la cara més fosca i més dolorosa de la moneda, aquella que potser no ens afecta directament però que és real, que hi és.

A la nostra exposició hem parlat, bàsicament, sobre el tema de la immigració i sobre els esforços que moltes persones fan per aconseguir una vida més digna, un nivell de benestar social més alt i unes condicions de vida més saludables. Tanmateix, hem parlat dels sacrificis que fan per poder marxar del seu país d’origen i emigrar a un altre amb l’esperança de trobar un món millor (“el paradís somniat”).

Per tal de poder exemplificar la presentació i que d’aquesta forma tot quedés una mica més clar, hem posat un vídeo sobre un home de Gambia, en Kalilu, que va emigrar del seu país per venir a Catalunya. Ell ens explica les peripècies del seu viatge i les escenes horroroses que va haver de veure i de patir. Tenint en compte això, en Kalilu anima als ciutadans de Gambia a que no es rendeixin, ja que l’esperança està allà, no aquí. Són ells, des d’allà, qui han de construir el seu propi paradís.
De totes maneres, és important que nosaltres tinguem present que aquests països necessiten la nostra ajuda, l’ajuda de tots. Es tracta d’un problema que, tot i que no ens afecti directament, ens afecta i en el qual hem d’implicar-nos per tal de poder crear un món millor i donar suport i ajuts a la gent que ho necessiti.

Per aquest motiu, com que la Irene i jo compartim aquesta darrera idea, vàrem voler acabar l’exposició amb la següent frase: “HO JUGUEM TOTS, HO TRENQUEM LA BARALLA”.

Va ser la Irene qui em va proposar aquest tema. La veritat és que jo no estava del tot convençuda, ja que no sabia ben bé per on volia agafar-lo ni com volia tractar-lo. Ara, un cop ja hem realitzat i presentat el treball, m’adono que vaig fer molt bé acceptant la seva proposta. Així doncs, ha estat un treball que m’ha agradat molt i que alhora m’ha ajudat a créixer una mica més com a persona.