Improvisem?

El dimecres passat vàrem realitzar una activitat molt divertida al nostre seminari. El Jorge Coderch, el professor de seminari, ens va proposar una activitat en la qual havíem de deixar anar tot el nostre enginy, creativitat i originalitat per tal de crear una història totalment improvisada.

El que vàrem fer va ser dividir la classe en dos grups (cada grup estava format d'unes 7 persones aproximadament). Seguidament, en Jorge va indicar a un dels grups que serien ells qui començarien inventant el conte. Alhora, l'altre grup, el grup oient i observador, hauria d'estar molt atent per tal de corregir les possibles errades del grup o destacar allò que fessin bé.

Així doncs, l'activitat consistia en ser àgils i enginyosos per tal de poder improvitzar i no quedar-se en blanc. Un començava dient qualsevol cosa, inventan-se un fet que tingués una mica de sentit. Seguidament, el seu company havia de seguir la història/conte des d'on l'altre l'havia deixat. Per tant calia estar molt atent i no perdre el fil per tal de saber com reaccionar i saber què dir, tot i que la majoria de vegades costa molt improvitzar de manera immediata. En resum, els 7 components de cada grup havien d'aconseguir crear una història que tingués una miqueta de sentit. Conseqüentment vàrem intentar que les històries constessin d'un inici, un nus i un desenllaç, tot i que em sembla que no ho vam aconseguir.

Simplement, volia fer aquesta entrada al bloc per què penso que aquesta activitat és molt original i dinàmica, i a més a més ens ajuda a desenvolupar la nostra creativitat i enginy.

QUI ETS TU?

La Sandra Pérez és una noia de 18 anys i viu a Castelldefels. Ella és molt bonica, té els cabells molt llargs i de color caoba (de fet porta un tint. El seu color real és marró). La seva cara és rodoneta i té unes faccions molt suaus i delicades. Un dels aspectes que crida més l’atenció al veure la Sandra són els seus ulls. Aquest són molt clars, brillants i molt expressius, a més a més, els té ametllats cosa que fa que encara siguin més macos. La seva boca és petita i té els llavis molsuts i de color roig. Tot i que la seva llarga cabellera se les tapa, les seves petites orelles sempre llueixen unes grans arracades. La Sandra és una noia bastant alta (la seva estatura està per sobre de la majoria de les noies de la classe) i la seva constitució és normal.

Pel que fa a la descripció psicològica de la Sandra, és a dir, aquells trets que cal analitzar des d’un punt de vista subjectiu, podem dir que és una noia riallera i molt divertida. No barreja la seva vida personal amb la universitat, és a dir, independentment d’allò que li hagi pogut passar fora del centre, ella sempre posa bona cara als seus companys i sempre està disposada a donar un cop de mà a qui ho necessita. És una noia molt sociable, amable i comprensiva, i amb la que agafes confiança ben aviat ja que saps que pots explicar-li qualsevol cosa. També, val a dir, que en ocasions ella fa palesa de seva fortalesa i valentia, ja que no permet que ningú la trepitgi ni la menyspreïn.

En resum, la Sandra és una noia molt maca tan física com psicològicament. És una persona amb personalitat i caràcter, que s’obra als altres i que es fa estimar.

La composició del text

La Imma, a classe de COED, ens ha repartit un dossier sobre la composició del text. Aquest és una adaptació del llibre Curs pràctic de redacció de I. Amadeo i J. Solé. En ell hi apareixen descrites les tres etapes que configuren la formació d’un escrit, és a dir, la planificació, la redacció i la revisió. Tanmateix, és important saber que en l’elaboració d’un text aquest procés i aquestes etapes no es troben col·locades de forma lineal i ordenada. Tot seguit les descriurem:

La planificació: reflexionar i establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
Dins d’aquesta etapa podem distingir altres etapes: 1. L’anàlisi de la situació comunicativa; 2. La recollida de la informació; 3. La selecció i ordenació de la informació.

La redacció: transformació dels plans i les idees en llenguatge escrit. És la recerca d’un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets. En aquesta etapa cal tenir presents les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la valoració.
La redacció presenta dos subgrups: 1. L’estructura del text; 2. L’estil.

La revisió: consisteix en examinar i avaluar el que hem escrit. Rellegir la redacció per tal de decidir si compleix les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

Exposicions de Qui ets tu?

Per tal de posar en pràctica el dossier que la Imma ens va repartir sobre la descripció, avui a classe de COED hem fet les expossicions de el Qui ets tu?

Ja fa dies que la Imma ens va encomanar la tasca que féssim una fotografia a qualsevol cosa que caracteritzés i identifiqués la personalitat d’un company o companya de classe. Així doncs, avui ha estat el dia en que hem hagut d’exposar la feina feta a la resta de companys. Cadascú de nosaltres hem hagut de descriure la fotografia que havíem fet i havíem preparat sobre l’altre. Abans però, la resta d’alumnes havien d’intentar descriure com creien que era la persona a la qual anava dirigida la fotografia.

Personalment m’agradaria dir que trobo que aquesta activitat ha estat molt bé, ja que hem pogut aprofundir encara més en el tema de la descripció i alhora treballar el parlar en públic que és un aspecte que a la majoria de nosaltres ens angoixa una mica. A més, val a dir que la dedicació i la implicació de la classe en aquesta activiat ha estat força elvada, ja que les fotografies i els muntatges estaven molt ben fets.

Característiques del text/discurs

Avui a COED hem estudiat les característiques que té un escrit o un discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa. Així doncs, és transcendental que el actuï amb sentit i eficàcia.

Podem diferenciar dos tipus de característiques del text: les descriptives i les prescriptives. Tot seguit les descriurem:
1. Descriptives: analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Dins d’aquesta hi trobem l'adequació, la coherència i la cohesió.
- Adequació: marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.
- Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. A més, estableix una relació lògica entre les diferents parts d’un discurs, tenint en compte l’estructura del text.
- Cohesió: conjunt de relacions i vincles de significat que s'estableixen entre els diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. Exemple: connectors, conjuncions, locucions prepositives, pronoms, sinònims, el·lipsis de subjectes, etc.

2. Prescriptives: característiques que determinen i marquen les normes d'ús. Aquesta propietat del text abraça la correcció i la variació.
- Correcció: la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística. (A Catalunya tenim el IEC).
- Variació: la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit o discurs d'acord amb determinats valors socials.

Mapa del carrer de la universitat

Mostra un mapa més gran

Treball col·laboratiu amb documents de Google

Gràcies a l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC hem après a utilitzar els Documents de Google. La veritat és que aquesta eina és nova per a la majoria de nosaltres. Tanmateix, s'agraeix moltíssim que ens l'hagin presentat, doncs els Documents de Google són molt útils i de gran ajuda per a fer treballs en grup. Aquest recurs ens permet poder fer treballs a través de la xarxa, cosa que permet el no haver de reunir-se tots per a fer el treball i d'aquesta forma estalviar-se moltíssim temps.

Per tal de posar en pràctica aquesta eina tan eficaç que ens proporciona Google, hem hagut de realitzar un treball col·laboratiu en grups de 5 persones (aproximadament). A la classe de TIC ens van informar que aquest treball hauria de seguir un guió en el qual hi constessin els següents apartats: creació d'un document de text, fer una presentació on hi consti el treball, i finalment la realització d'uns formularis i fulls de càlcul. De totes maneres, deixo aquí l'enllaç del bloc de Gestió de la Informació i TIC (és el bloc del professor Jorge Cordech) per si algú vol saber més coses sobre la guia d'aquest treball.

El primer pas que vam fer alhora d'iniciar aquest treball, va ser la creació d'un document de text. Aquest document ens ha estat de gran ajuda a tots els membres de grup per poder comunicar-nos a través de la xarxa i poder decidir que voliem fer amb el treball (s'han proposat idees, s'ha afegit o s'ha tret algun punt, hem consultat dubtes, etc.). He estat jo (la Lídia Iglesias) la que he creat aquest document de text i després he convidat a la meva companya de grup (la Sandra Pérez) a afegir-s'hi.

El següent pas va ser la creació d'una presentació (la podem observar més amunt) que és el format que hem utilitzat per exposar el nostre treball. En aquesta presentació hi hem exposat les diferents idees i apartats que prèviament totes juntes havíem discutit en el document de text. Gràcies a l'índex que es va realitzar, hem pogut seguir pas a pas allò que les altres companyes afegien al treball. Així doncs, en aquesta mena de power point hi hem exposat el nostre treball que, com es pot comprovar a la presentació que hi ha més amunt, és sobre Els portàtils a les aules.


Finalment, m'agradaria dir que trobo que aquesta eina dels Documents de Google, és molt útil i eficaç per elaborar treballs en grups grans. Un dels principals problemes amb el qual es troba un grup alhora de voler fer un treball és acordar un dia concret per reunir-se. Tothom té horaris diferents i costa molt coincidir en hores. Així doncs, aquest recurs és una bona solució per poder maximitzar el temps i millorar el nostre rendiment.

VA DE MESTRES. Carta als mestres que comencen

Des del seminari ens han encomanat la lectura del llibre Va de Mestres, escrit per Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. De tot el llibre, hem hagut d’escollir el fragment que ens ha impactat més i fer un comentari sobre aquest. Així doncs, després de llegir i rellegir diversos apartats que realment em cridaven l’atenció, he aconseguit escollir-ne un de sol per tal de poder comentar-lo. Aquest fragment l’he extret del capítol “Haurem de... o alguns dels reptes que ens toca assumir”:

“Ja veus, estimat mestre, estimada mestra, que l’escola ha de donar voltes sobre moltes qüestions i anar adaptant la seva dinàmica a la dinàmica del temps. La intuïció escolar sempre s’ha mogut entre la utopia i la reproducció dels interessos de la societat. Nosaltres som molt utòpics. Creiem en la força transformadora de l’educació i de l’escola –d’una determinada escola, és clar- i estem convençuts que sense utopia no hi ha progrés, perquè una utopia és un punt de referència a l’horitzó, un far que il·lumina moltes foscors, que concreta contorns i que indica esculls que s’han de salvar. Defensem una escola que toqui de peus a terra, que tingui present la realitat de cada moment històric, però que estigui disposada a viure aquest moment com un repte, no pas sota el fat del determinisme més estèril. Defensem una utopia que ens aboqui amb passió a l’acció reflexiva i ens allunyi de la comoditat del “sempre ho hem fet així”.”

(Pàgina 46).

El tema principal que els autors plantegen en aquest fragment és l’evolució i el desenvolupament de l’escola al llarg del temps. Com ja sabem, al llarg de la història, l’escola ha patit molts canvis i transformacions, tan pel que fa al model d’ensenyament com a les formes d’aprenentatge. De fet, a l’assignatura d’Història i Antropologia de l’Educació, acabem d’entregar un quadre comparatiu sobre els diferents models d’escola que hi ha hagut en els últims temps [l’escola transmissiva i la constructiva (actual)]. Personalment opino que en aquest paràgraf apareix una idea molt important que cal destacar: els autors ens diuen que per poder avançar i fer els canvis pertinents en l’àmbit educatiu cal tenir presents els interessos de la societat, doncs són ells els que han de fer us de l’escola. De totes maneres, no només podem tenir en compte aquests interessos, ja que per tal de poder construir una bona escola i aconseguir un desenvolupament correcte d’aquesta, cal apostar per un seguit de principis i idees amb un sentit més utòpic, és a dir, cal aferrar-se a la concepció imaginària d’una escola ideal. Així doncs, els autors volen fer palesa en què les transformacions de l’escola han d’estar orientades cap a un futur ideal, cap a un horitzó imaginari.

En conclusió podem dir que els autors defensen la idea que l’escola ha d’adaptar-se als canvis col·laterals de la seva època i que aquestes modificacions les ha de fer seguint els interessos dels individus (unes idees sòlides i raonades), però també apostant per uns principis utòpics i idealitzats.

La descripció

Aquest matí m’ho he passat molt bé! La classe de COED ha estat molt entretinguda, divertida i amena. El cas és que avui la Imma ens ha preparat una classe més lúdica en la qual hem escoltat i treballat diferents cançons: El gripau blau (Ara va de bo), Lila (Whiskyn's), Pedro Navaja (Gato Pérez), Com un puny (Raimon) i Nit de Sant Joan (Sisa). Evidenment, el propòsit de la Imma no era que simplement ens diveritíssim escoltant les cançons, sinó que havíem de fer un treball de descripció. Així doncs, calia que cada vegada que escoltéssim una cançó, féssim una descripció subjectiva dels sentiments i les emocions que aquesta produia dins nostre.

Després d’aquesta activitat, també hem fet un passeig virtual per l’obra de Joan Brossa i hem vist el vídeo de l’spot publicitari d’Estrella Damm d’aquest estiu (Summercat).
Passada la mitja classe, la Imma ens ha repartit un dossier de la descripció. En ell hi trobem informació sobre què és la descripció, les classes de descripcions que podem trobar, l’estructura dels textos, les tècniques descriptives, etc. Seguidament descriurem alguns d’aquests conceptes:
La descripció: mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. Podem ddiferenciar dues classes de descripció:
1. Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l’objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és comuna dels textos acadèmics i científics.
2. Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte descrit. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

En resum, personalment la classe d’avui m’ha agradat molt, ja que hem pogut estudiar i treballar continguts de la matèria de COED combinant la teoria amb la pràctica.

Habilitats lingüístiques

Avui, a la classe de COED, hem estudiat les quatre habilitats lingüístiques que un usuari de la llengua ha de dominar per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles. Aquestes són llegir, escriure, parlar i escoltar. Tot seguit les descriurem:

Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Per tant, quan parlem de llegir estem parlant de comprendre.
Implicacions d’aquesta definició:
1. És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. És a dir, el significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.
2. És aconseguir un objectiu, una finalitat. Aquests objectius són els encarregats de guiar la lectura i poden ésser molt variats.
3. És un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap. També ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
4. És implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que llegeix, el lector va verificant o refutant les hipòtesis que s’havia creat. (Inferència: habilitat de comprendre alguna part gràcies al significat de la resta).

Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. L’habilitat de saber escoltar demana: 1. Un paper actiu i participatiu. 2. Respecte per l’emissor i les seves idees. 3. Ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. 4. Saber descobrir els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge. Conseqüentment, l’oient sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.

La competència comunicativa

A la classe de COED d’avui, hem après què és la competència comunicativa i quins són els components que formen a aquesta. Tos seguit ho descriurem:

“La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions, i l’acció, que és alhora una font renovadora de motivacions, necessitats i experiències.”
(Gumperz i Dell Hymes – 1972)

Els components de la competència comunicativa:
1. Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic)
2. Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús. Aquesta habilitat s’ocupa de la situació comunicativa: situació dels participants, propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3. Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc.), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir a causa de diferents variables d’actuació o insuficiència en una o vàries competències.