dimecres, 16 de desembre de 2009

Exposicions del Territori IV

Ja hem acabat les exposicions del Territori. Avui ha estat l’últim dia en què tant els alumnes del torn de les 10 com els del torn de les 11 hem pogut assistir a la classe de Processos i contextos educatius II. Així doncs, hem hagut d’entregar a la Imma el dossier d’avaluació on apareixen anotats tots els comentaris positius i negatius que hem anat fent a les parelles que han exposat al llarg de tots els dies.
Avui, hem tingut el privilegi de veure les exposicions següents:
Diferents camins per un mateix destí (Clara Antonio i Estel Gamisans).
La gent de Ca'n Clos (Sara Torras i Regina Beltran).
L'esport al territori (Hèctor Ros i Pol Laorden).
La llegenda de Sant Jordi (Josep Fosalba i Adrià Pérez).
En general, totes les parelles ho han fet molt bé i els temes que han presentat han causat molt d’interès. Tanmateix, la darrera presentació, ha estat la que més m’ha agradat, ja que ens han estat capaços d’abraçar molts aspectes sobre un mateix tema: la llegenda de Sant Jordi. A més, en Josep ha fet els honors i ens ha explicat la llegenda.
Ja per acabar, m’agradaria dir que la meva opinió sobre aquest treball ha anat evolucionant al llarg del temps, ja que al començament no estava gaire convençuda i no m’acabava de fer gaire el pes, i en canvi ara veig que ha estat una experiència molt bonica i alhora molt enriquidora. Hem pogut conèixer territoris i costums que molts segur no coneixíem. També hem pogut informar-nos de aspectes que van més enllà del territori físic i topogràfic, com és l’adopció o la immigració. En resum, que ha estat un treball que m’ha agradat força i que el recomano per a que es continuï fent altres anys.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Més enllà de les fronteres

Avui ens ha tocat a nosaltres. La Irene Ruiz i jo hem estat les primeres en exposar el nostre treball sobre el Territori. El títol que hem escollit per a aquesta presentació ha estat “Més enllà de les fronteres”.
El mateix títol del treball ho diu tot. Nosaltres hem volgut mostrar quina és la situació actual que molts països i moltes persones viuen fora dels nostres límits, de les nostres fronteres. Es tractava de donar a conèixer la cara més fosca i més dolorosa de la moneda, aquella que potser no ens afecta directament però que és real, que hi és.
A la nostra exposició hem parlat, bàsicament, sobre el tema de la immigració i sobre els esforços que moltes persones fan per aconseguir una vida més digna, un nivell de benestar social més alt i unes condicions de vida més saludables. Tanmateix, hem parlat dels sacrificis que fan per poder marxar del seu país d’origen i emigrar a un altre amb l’esperança de trobar un món millor (“el paradís somniat”).
Per tal de poder exemplificar la presentació i que d’aquesta forma tot quedés una mica més clar, hem posat un vídeo sobre un home de Gambia, en Kalilu, que va emigrar del seu país per venir a Catalunya. Ell ens explica les peripècies del seu viatge i les escenes horroroses que va haver de veure i de patir. Tenint en compte això, en Kalilu anima als ciutadans de Gambia a que no es rendeixin, ja que l’esperança està allà, no aquí. Són ells, des d’allà, qui han de construir el seu propi paradís.
De totes maneres, és important que nosaltres tinguem present que aquests països necessiten la nostra ajuda, l’ajuda de tots. Es tracta d’un problema que, tot i que no ens afecti directament, ens afecta i en el qual hem d’implicar-nos per tal de poder crear un món millor i donar suport i ajuts a la gent que ho necessiti.
Per aquest motiu, com que la Irene i jo compartim aquesta darrera idea, vàrem voler acabar l’exposició amb la següent frase: “HO JUGUEM TOTS, HO TRENQUEM LA BARALLA”.
Va ser la Irene qui em va proposar aquest tema. La veritat és que jo no estava del tot convençuda, ja que no sabia ben bé per on volia agafar-lo ni com volia tractar-lo. Ara, un cop ja hem realitzat i presentat el treball, m’adono que vaig fer molt bé acceptant la seva proposta. Així doncs, ha estat un treball que m’ha agradat molt i que alhora m’ha ajudat a créixer una mica més com a persona.

Exposicions del Territori III

Les exposicions d’avui han estat molt originals i entretingues. Xapó a totes les parelles que avui han fet la seva presentació del Territori.
Així doncs, m’agradaria destacar-ne dues en concret:
Per una banda, trobem una presentació que ha anat sobre Les curiositats de la Vall d’Aran. El grup en qüestió, ens ha sorprès amb un inici molt original, ja que han presentat el treball parlant en aranès. A més, també han preparat un recull d’imatges força interessant i ens han portat una mena de soca d’arbre per tal d’il·lustrar i complementar la presentació.
Per l’altra banda, m’agradaria felicitar també al grup que ha exposat El territori extraterrestre. És un tema que ha impactat molt la públic ja que ningú l’esperava. La veritat és que dubto que cap de nosaltres, quan va saber que havia de fer un treball sobre el Territori, relacionés aquest amb la vida fora de la Terra.
En resum, que el les exposicions del Territori que s’han presentat avui m’han agradat molt, i no té a veure en absolut el fet que la Irene i jo també haguem exposat.
Els treballs i parelles que ens han exposat avui són els següents:
Més enllà de les fronteres (Irene Ruiz i Lídia Iglesias).
Curiositats de la Vall d'Aran (Sergio Rella, Carles Furest i Edu López).
La Patum de Berga (Clara Medina i Alba Orna).
El territori extraterrestre (David Sànchez i Edu Muñoz).

dimecres, 2 de desembre de 2009

Exposicions del Territori II

Seguim amb les exposicions del Territori. Avui és el segon dia que en fem.
Al torn de les 10 am les exposicions que s’han presentat són les següents:
Les festes de Badalona i activitats escolars (Elisabeth Torras i Sandra Cañete).
Organització d'activitats per als infants en els pobles petits (Nadia Ambroj i Laia Castellà).
Festes i tradicions d'hivern a Catalunya (Laura Hedo i Anna Merino).
L'adopció internacional (Laura Sánchez i Mireia Vázquez).
Totes han estat molt bé i els temes escollits han causat força interès entre el públic. En diverses ocasions, a part del material de suport (Power Point), les parelles que han exposat han fet ús de vídeos o altres elements per tal que la seva presentació fos més amena i motives als oients.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Recitacions i debats II

Sabeu allò del 2x1 que pagues un i t’emportes dos? Doncs avui m’ha passat una cosa semblant. El cas és que a la sessió de COED d’avui m’ha tocat fer les dues coses, és a dir, recitar i debatre.
Amb els nervis a flor de pell he fet la meva recitació. La veritat és que no n’estic gens contenta, al contrari. M’he entrebancat massa i els nervis no m’han deixat expressar-me de manera fluida i pausada. La veritat és que parlar en públic no és una cosa que em faci molta por, ja que al llarg de tots els estudis de secundària i de batxillerat he fet moltes exposicions (potser masses...). Malgrat això, la universitat és un canvi molt important a la vida de tots nosaltres, i ja no es tracta de parlar davant de 25 o 30 persones, sinó que ara en som 70. En fi, que hi farem, espero que la propera vegada que hagi d’expressar-me en públic la cosa vagi millor.
Deixant de banda la meva penosa i patètica recitació, val a dir que el poema que he escollit és preciós (si més no, a mi m’agrada molt). És tracta d’un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L’Elionor. Aquest ens parla de la situació de les dones antigament, a començaments de segle XX. Les noies de catorze anys entraven a treballar a les fàbriques, i quan aquestes ja estaven preparades per tenir fills, es casaven i formaven una família. Us el copio aquí i així el podreu llegir vosaltres mateixos i l’entendreu millor:
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
Després d’aquesta primera descàrrega de nervis i de tensió, hem donat pas als debats. El primer d’ells ha estat el que hem protagonitzat el meu grup i jo. En aquest es debatia si les escoles (tan públiques com privades) han de tenir la cultura religiosa com a assignatura. En general ha estat força bé i nosaltres, per al nostra banda, ens hem quedat tranquil·les, ja que hem pogut dir tot allò que havíem preparat. A més, a diferència d’altres grups, nosaltres no sabíem amb què ens atacarien els membres de l’equip contrari i ells tampoc sabien quins arguments portàvem preparats. No obstant, penso que hem comés forces errors com per exemple intervenir i parlar a deshora, no explicar amb gaire claredat algunes idees, etc.
El següent debat a tractat sobre si és convenient o no barrejar nens de diferents edats a les aules. Aquest grup ho ha fet molt bé! La posada en escena ha estat molt positiva i el discurs al públic ha resultat força entenedor. A més, trobo que el tema que han escollit per a debatre és molt encertat.

dimecres, 25 de novembre de 2009

ESPANYA NO COMPLEIX ELS OBJECTIUS EDUCATIUS DE LA UE PER EL 2010

Què... com us quedeu després de llegir això? Una mica enfadats i poc sorpresos, no? Normal, jo també!!

El cas és que aquest titular tan bonic pertany a una notícia molt interessant que avui podem trobar a la majoria dels diaris.

L’article que jo he llegit per a informar-me d’aquesta notícia (un article de la pàgina web d’Intereconomia, que és una cadena de televisió) comenta que el nostre país empitjora en els objectius més importants, com les taxes d’abandonament escolar o el nivell de comprensió lectora, segons un informe sobre reformes educatives publicat per la Comissió Europea.

El primer objectiu que Espanya es plantejava assolir per al 2010 era la reducció de la taxa d’abandonament escolar. L’article diu que Espanya no només no ha assolit reduir la taxa d’abandonament escolar sinó que aquesta ha augmentat del 29,1% a l'any 2000 al 31,9% al 2008, enfront del 14,9% de mitjana de la UE. Únicament Malta (39%) i Portugal (35,4%) registren pitjors resultats que Espanya.
Pel que fa a l’objectiu de millorar la comprensió lectora a l’alumna, Espanya també retrocedeix posicions. La taxa d'alumnes de 15 anys amb problemes de lectura va augmentar del 16,3% en l'any 2000 al 25,7% en 2006 (enfront del 24,1% de mitjana comunitària).

A l’any 2008, només el 60% dels joves espanyols de 22 anys han completat l'educació secundària no obligatòria, molt lluny de l'objectiu del 85% marcat per la UE i molt per sota de la mitjana comunitària del 78,5%. Però a més, l’any 2000 el percentatge era d’un 66%, és a dir, que em retrocedit en un 6%. De fet, Espanya és el tercer país de la UE amb pitjors resultats en matèria d'educació secundària no obligatòria, només superada per Malta (53%) i Portugal (54,3%).

Què en penseu de tot això? Jo... què voleu que us digui...? La veritat és que em fa una mica de vergonya viure en aquest país, però suposo que si les coses no van millor és perquè l'Estat no està movent ni un dit per intentar assolir els objectius que s'havien proposat.

En fi, esperem que almenys d'aquí a uns 10 anys, al 2020 més o menys, la cosa hagi millorat una miqueta!! Vaaaaaaaa que hem de ser optimistes!!

Us deixo aquí un enllaç amb la pàgina web d'on he extret la informació per si voleu saber més coses o llegir l'article complet: Intereconomia

Exposicions del Territori I

Avui hem començat les exposicions del Territori. A l’entrada de la classe estaven asseguts la Imma Gómez Pallarès i el Jorge Coderch, doncs aquesta exposició s’avaluarà des de tot el mòdul de Processos i contextos educatius II (COED i TIC).
Aquells que havien d’exposar estaven força nerviosos, ja que aquesta és una de les primeres exposicions formals que fem. Per sort, a mi no m’ha tocat encara. Personalment no m’agrada ser la primera, però el que si que és cert és que quan abans t’ho treguis sobre millor.
De totes maneres, val a dir que a les exposicions del Territori no hem de parlar davant de les setanta i pico persones de la classe, ja que es van acordar dos trons d’exposicions: un a les 10 i l’altre a les 11. Les persones que avui o la resta de dies exposem el nostre treball a les 10, haurem d’assistir a aquest torn obligatòriament, tot i que no ens toqui exposar (després, si volem, també podrem quedar-nos a veure l’altre grup, és a dir, el de les 11).
Totes les parelles que han exposat el seu treball han fet ús de dues eines molt útils: un suport visual (Power Point o Google Docs) i la veu. D’aquesta manera podíem posar en pràctica els coneixements adquirits tant de COED com de TIC.
Els afortunats que han hagut d’exposar avui i les seves respectives exposicions són les següents:
Els Estats Units i els esports (Anaïs Alapont i Marc Ariño).
El turisme a Catalunya (Roc Molina i Gerard Garcia).
El poble de Tiana (Andrea Vélez i Mònica Talegón).
El zoològic de Barcelona (Marta Rodríguez i Anna Sainz).
Paral·lelament a les exposicions, els alumnes que hem estat asseguts i escoltant, hem hagut d’omplir una quadricula en la qual hi ha reflectida una mena d’avaluació. Així doncs, nosaltres hem d’anotar els aspectes positius i negatius que detectem en ells i puntuar el seu treball amb una nota.