Recitacions i debats II

Sabeu allò del 2x1 que pagues un i t’emportes dos? Doncs avui m’ha passat una cosa semblant. El cas és que a la sessió de COED d’avui m’ha tocat fer les dues coses, és a dir, recitar i debatre.

Amb els nervis a flor de pell he fet la meva recitació. La veritat és que no n’estic gens contenta, al contrari. M’he entrebancat massa i els nervis no m’han deixat expressar-me de manera fluida i pausada. La veritat és que parlar en públic no és una cosa que em faci molta por, ja que al llarg de tots els estudis de secundària i de batxillerat he fet moltes exposicions (potser masses...). Malgrat això, la universitat és un canvi molt important a la vida de tots nosaltres, i ja no es tracta de parlar davant de 25 o 30 persones, sinó que ara en som 70. En fi, que hi farem, espero que la propera vegada que hagi d’expressar-me en públic la cosa vagi millor.

Deixant de banda la meva penosa i patètica recitació, val a dir que el poema que he escollit és preciós (si més no, a mi m’agrada molt). És tracta d’un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L’Elionor. Aquest ens parla de la situació de les dones antigament, a començaments de segle XX. Les noies de catorze anys entraven a treballar a les fàbriques, i quan aquestes ja estaven preparades per tenir fills, es casaven i formaven una família. Us el copio aquí i així el podreu llegir vosaltres mateixos i l’entendreu millor:

L'Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.

La gent se l'estimava,

l'Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l'opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l'Elionor no hauria

pas sabut dir d'on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.

Després d’aquesta primera descàrrega de nervis i de tensió, hem donat pas als debats. El primer d’ells ha estat el que hem protagonitzat el meu grup i jo. En aquest es debatia si les escoles (tan públiques com privades) han de tenir la cultura religiosa com a assignatura. En general ha estat força bé i nosaltres, per al nostra banda, ens hem quedat tranquil·les, ja que hem pogut dir tot allò que havíem preparat. A més, a diferència d’altres grups, nosaltres no sabíem amb què ens atacarien els membres de l’equip contrari i ells tampoc sabien quins arguments portàvem preparats. No obstant, penso que hem comés forces errors com per exemple intervenir i parlar a deshora, no explicar amb gaire claredat algunes idees, etc.

El següent debat a tractat sobre si és convenient o no barrejar nens de diferents edats a les aules. Aquest grup ho ha fet molt bé! La posada en escena ha estat molt positiva i el discurs al públic ha resultat força entenedor. A més, trobo que el tema que han escollit per a debatre és molt encertat.

ESPANYA NO COMPLEIX ELS OBJECTIUS EDUCATIUS DE LA UE PER EL 2010

Què... com us quedeu després de llegir això? Una mica enfadats i poc sorpresos, no? Normal, jo també!!

El cas és que aquest titular tan bonic pertany a una notícia molt interessant que avui podem trobar a la majoria dels diaris.

L’article que jo he llegit per a informar-me d’aquesta notícia (un article de la pàgina web d’Intereconomia, que és una cadena de televisió) comenta que el nostre país empitjora en els objectius més importants, com les taxes d’abandonament escolar o el nivell de comprensió lectora, segons un informe sobre reformes educatives publicat per la Comissió Europea.

El primer objectiu que Espanya es plantejava assolir per al 2010 era la reducció de la taxa d’abandonament escolar. L’article diu que Espanya no només no ha assolit reduir la taxa d’abandonament escolar sinó que aquesta ha augmentat del 29,1% a l'any 2000 al 31,9% al 2008, enfront del 14,9% de mitjana de la UE. Únicament Malta (39%) i Portugal (35,4%) registren pitjors resultats que Espanya.
Pel que fa a l’objectiu de millorar la comprensió lectora a l’alumna, Espanya també retrocedeix posicions. La taxa d'alumnes de 15 anys amb problemes de lectura va augmentar del 16,3% en l'any 2000 al 25,7% en 2006 (enfront del 24,1% de mitjana comunitària).

A l’any 2008, només el 60% dels joves espanyols de 22 anys han completat l'educació secundària no obligatòria, molt lluny de l'objectiu del 85% marcat per la UE i molt per sota de la mitjana comunitària del 78,5%. Però a més, l’any 2000 el percentatge era d’un 66%, és a dir, que em retrocedit en un 6%. De fet, Espanya és el tercer país de la UE amb pitjors resultats en matèria d'educació secundària no obligatòria, només superada per Malta (53%) i Portugal (54,3%).

Què en penseu de tot això? Jo... què voleu que us digui...? La veritat és que em fa una mica de vergonya viure en aquest país, però suposo que si les coses no van millor és perquè l'Estat no està movent ni un dit per intentar assolir els objectius que s'havien proposat.

En fi, esperem que almenys d'aquí a uns 10 anys, al 2020 més o menys, la cosa hagi millorat una miqueta!! Vaaaaaaaa que hem de ser optimistes!!

Us deixo aquí un enllaç amb la pàgina web d'on he extret la informació per si voleu saber més coses o llegir l'article complet: Intereconomia

Exposicions del Territori I

Avui hem començat les exposicions del Territori. A l’entrada de la classe estaven asseguts la Imma Gómez Pallarès i el Jorge Coderch, doncs aquesta exposició s’avaluarà des de tot el mòdul de Processos i contextos educatius II (COED i TIC).

Aquells que havien d’exposar estaven força nerviosos, ja que aquesta és una de les primeres exposicions formals que fem. Per sort, a mi no m’ha tocat encara. Personalment no m’agrada ser la primera, però el que si que és cert és que quan abans t’ho treguis sobre millor.
De totes maneres, val a dir que a les exposicions del Territori no hem de parlar davant de les setanta i pico persones de la classe, ja que es van acordar dos trons d’exposicions: un a les 10 i l’altre a les 11. Les persones que avui o la resta de dies exposem el nostre treball a les 10, haurem d’assistir a aquest torn obligatòriament, tot i que no ens toqui exposar (després, si volem, també podrem quedar-nos a veure l’altre grup, és a dir, el de les 11).

Totes les parelles que han exposat el seu treball han fet ús de dues eines molt útils: un suport visual (Power Point o Google Docs) i la veu. D’aquesta manera podíem posar en pràctica els coneixements adquirits tant de COED com de TIC.

Els afortunats que han hagut d’exposar avui i les seves respectives exposicions són les següents:
Els Estats Units i els esports (Anaïs Alapont i Marc Ariño).

El turisme a Catalunya (Roc Molina i Gerard Garcia).
El poble de Tiana (Andrea Vélez i Mònica Talegón).
El zoològic de Barcelona (Marta Rodríguez i Anna Sainz).

Paral·lelament a les exposicions, els alumnes que hem estat asseguts i escoltant, hem hagut d’omplir una quadricula en la qual hi ha reflectida una mena d’avaluació. Així doncs, nosaltres hem d’anotar els aspectes positius i negatius que detectem en ells i puntuar el seu treball amb una nota.

El Territori

Recordo, com si fos ahir mateix, el moment i el dia exacte en què la Imma Gómez Pallarès ens va dir que hauríem de fer un treball sobre el territori. La veritat és que si ho recordo tan bé és per què aquell dia, no sé si pels nervis o per l’emoció de començar la universitat, no em vaig assabentar de res. La idea em motivava, però no acabava d’entendre l’objectiu del treball ni el que la professora esperava de nosaltres. A mi, el fet que ens deixin escollir entre un ventall tan ampli i abstracte, sense un marc i un esquema previ, em bloqueja bastant. Suposo que per això em costava tant entrar en matèria.

Ara ja han passat ben bé dos mesos des d’aquell dia i per sort ara si que tinc clar què és el que espera la Imma de nosaltres i què és el que li hem de donar. Així doncs, a fer feina!

Recitacions i debats

Avui, a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital alguns companys de classe han començat les seves recitacions. Hem tingut el plaer d'escoltar poemes de Miquel Martí i Pol i de Joan Salvat-Papasseit, entre d'altres, i també contes populars i contes més fantasiossos. Malauradament, avui hi ha hagut moltes "baixes" i no hem pogut escoltar tants poemes com ens hagués agradat.

La veritat és que ha estat una classe divertida i molt amena (sobretot per a la gent que no havia de recitar...). Bromes apart, la majoria de la gent que ha recitat estava molt nerviosa... i segurament, a causa d'aquests nervis tan empipadors, no han explicat els seus contes o poemes tan bé com ho haguessin desitjat. Em sembla que hauré de fer una repassada al llibre de "Com parlar bé en públic" per tal de minvar aquests nervis escènics, ja que jo també en tinc molts.

Un cop han acabat les recitacions, s'ha donat pas als debats. Avui hem escoltat dos (a mi tampoc m'ha tocat). El primer d'ells ha estat un debat sobre la inclusió dels nens discapacitats a les classes ordinàries. A l'altre, s'ha discutit sobre si la llei d'educació obligatòria s'havia d'ajornar fins als divuit anys. Tots dos han estat molt interessants i, en general, trobo que els dos grups ho han fet molt bé. De totes maneres, la Imma Gómez, ens ha passat un full a tots els alumnes on hi havia una pauta amb alguns aspectes que cal tenir en compte alhora de fer un debat (aspectes discursius, d'oratòria i organitzatius). Ella mateixa ens ha dit que hauríem d'estar molt atents i apuntar aquells aspectes positius o negatius que observéssim.

En resum, la classe d'avui de COED ha estat molt interessant i divertida, a mi personalment m'ha agradat molt. Espero poder dir el mateix el dia que em toqui a mi recitar i fer el debat...

Visitem el Museu de la Xocolata

Ahir, l'Elisabeth Torras, l'Alba Orna i jo vàrem anar a fer una visita al Muesu de la Xocolata. Tal i com indica l'activitat 6 del nostre petit dossier de la Setmana d'Activitats, nosaltres hem hagut de relaitzar una visita a un espai educatiu d'una entitat o una exposició d'interès públic. Així doncs, nosaltres vàrem escollir anar a aquest museu per què cap de les tres l'havia visitat abans i a més ens va cridar molt l'atenció (ja que... qui es pot resistir a la dolça i alhora amarga tentació de la xocolata?).

Aquesta vegada, l'activitat consistia en informar-se de l'oferta que el centre escollit fa a les escoles o a l'educació en general. Nosaltres vàrem pensar que amb la infromació de la web del museu no n'hi hauria prou, i per aquest motiu vam demanar més informació. Ens van dir que ens enviarien, a través del correu electrònic, el dossier de premsa del museu i que allà trobariem molta informació. I la veritat és que sí! Al dossier de premsa que ens van enviar des de el museu de la xocolata vam trobar infromació molt útil i interessant. Tots seguit us faig cinc centims d'aspectes generals del museu i dd'algunes activitats que ofereix:

El Museu de la Xocolata de Barcelona es va inaugurar l'any 2000 i constitueix el primer equipament d'aquestes característiques a Catalunya. Aquest museu s’ha consolidat dins l'oferta cultural de Barcelona i és un dels museus més visitats de la ciutat. Des de la seva inauguració ha rebut 445.000 visites.

Un dels objectius del museu és connectar la seva activitat amb l'oferta cultural que ofereix una ciutat com Barcelona i apostar per activitats per a tota la família, especialment per als més petits, que entrellacen cultura i xocolata, presentant-la més enllà de la seva dimensió de producte alimentari.

També, el museu aposta per el desenvolupament d'un projecte cultural al servei de la divulgació i la sensibilització de la cultura de la xocolata, per tal d'incrementar la seva valoració cultural i gastronòmica. A més, gràcies al projecte museístic es pretén presentar la xocolata més enllà de la seva dimensió de producte alimentari, tot proposant un passeig pels seus orígens, valor simbòlic i econòmic en el món precolombí, l'arribada a Europa i la seva difusió com un element exòtic amb propietats medicinals i d'alt valor nutritiu.

Activitats:

Artistes de la xocolata --> creació d'una figura de xocolata a partir de l'origen, les característiques i la manipulació de la xocolata.

Fer de pastisser --> aprendre les nocions bàsiques de pastisseria i elaborar postes.

Tast de xocolata --> aprendre a distingir quatre varietats de xocolata, les seves característiques i com s'han de tastar.

Per acabar m'agradaria dir que la visita al museu em va agradar molt. Les figures fetes amb xocolata eren realment impressionants i extraordinàries. A més, al llarg de recorregut hi havia colocats plafons plens d'informació en els que t'explicaven l'origen del cacau, la utilització i les característiques d'aquest, etc.

Visita a un centre socioeducatiu: Casal d'Infants del Raval

El dimecres passat, alguns estudiants del primer any del Grau d’Educació Primària de la Blanquerna, vàrem fer una visita a un casal d’infants situat al barri del Raval. És molt provable que, abans d’anar-hi, la majoria de nosaltres no sabéssim ben bé en què consistien aquests casals i tampoc les activitats que es fan en ells. Així doncs, com a futurs mestres, era transcendental el fet d’assistir a aquest centre per tal de poder prendre consciència de la influència que tenen sobre els nens i sobre l’escola.

La visita va consistir, bàsicament, en escoltar una xerrada que ens va fer al mateix casal. Gràcies a aquesta conferència, tots nosaltres vàrem poder familiaritzar-nos i apropar-nos una mica més al barri del Raval i a la situació que molts nens, joves i famílies pateixen avui dia.

Es va començar la xerrada fent una mica d’història i explicant els inicis del Casal. Així doncs, es va dir que l’any 1983 es va crear l'associació Casal dels Infants del Raval, que parteix de la iniciativa d'un petit grup de persones que vivien al barri. La creació d’un casal d’aquest estil al barri del Raval era de màxima urgència, doncs amb l’arriba de la democràcia la situació del barri va empitjorar notablement i el nivell de degradació del barri estava provocant l'emigració de la població amb més possibilitats, empobrint-lo encara més en tots els sentits.
Conseqüentment, aquesta associació, va iniciar les seves activitats oferint serveis educatius i assistencials als nens més desfavorits del barri per tal de millorar la situació.

Després d’aquest petit resum d’alguns dels apartats que ens van transmetre al llarg de la conferència, m’agradaria donar la meva opinió sobre el Casal i la tasca que està realitzant:

Personalment trobo que cal valorar de forma molt positiva la tasca que està realitzant aquest casal per a tots els nens i famílies del barri del Raval. Són molts els esforços i recursos que inverteix el centre per tal de millorar de la qualitat de vida d’aquestes persones. Gràcies al treball social que realitza el casal, els nens no estan tot el dia al carrer, al contrari, tenen un lloc on poder passar les tardes i així poder fer els deures, xerrar amb els amics, berenar (molts d’ells quan arriben a casa no sopen), jugar, aprendre, etc.

Setmana d'activitats extraordinàries

Demà comença la setmana d'activitats a Blanquerna! Recordo quan al seminari ens van fer apuntar a l'agenda la setmana exacte en què la realitzariem. Pfff... el temps passa volant! Semblava que quedava molt lluny i ara ja la tenim aquí!

És bastant complicat poder dir què en penso d'aquesta activitat que ens toca fer, ja que és una cosa completament nova per a mi (i suposo que per a la majoria de tots nosaltres). Simplement puc dir que serà una setmana en la qual podrem observar de ben a prop allò que en un futur no gaire llunyà (esperem que d'aquí a quatre anyets) podrem realitzar. No sé si m'he explicat gaire bé... el que vull dir és que durant aquesta setmana ens convertirem en subjectes passius que es limitaran a observar l'àmbit educatiu des de diferents perspectives (conferències, casals d'infants, escoles, etc.). Cal que tots tinguem els ulls ben oberts per a poder treure el màxim suc possible d'aquesta experiència tan bonica i constructiva. És molt important que coneguem i ens familiaritzem amb el món on nosaltres treballarem.

Així doncs, tot i que no se ben bé com anirà aquesta setmana ni tampoc què és el que em trobaré, estic segura que tots nosaltres aprendrem moltíssimes coses noves i viurem una experiència inoblidable.

P.D: Al llarg de la setmana, aniré fent diferents entrades al bloc explicant allò que he fet cada dia.

Los niños de San Judas

Aquesta és una de les pel·lícules més dures que he vist mai!

Gairebé fa parell de setmanes que el grup de l'Elisabeth Torras, l'Anna Diaz, l'Adrià, la Mireia Bernadó i la Cristina Bardia ens la van exposar a classe per a l'assignatura d'Història i antropologia de l'educació. Com ja vaig explicar en una entrada passada que vaig fer al bloc, el treball consistia en comparar algunes escenes de la pel·lícula (cada grup escollia la que volia) amb el llibre de "El tono de la enseñanza".

(A l'entrada que vaig fer el dimecres 3 de novembre, on apareix la foto de la pel·lícula Crash, hi ha més informació sobre el contingut del treball).

El cas és que l'entrada d'avui l'he fet per dir-vos que aquest film em va emocionar moltíssim. La vaig trobar duríssima però alhora plena de valors i d'emocions. La veritat és que no la puc recomanar a ningú, ja que encara no la he vist... :D simplement he vist el trossos que els nostres companys ens van passar a classe. De totes maneres, sense veure-la, estic seguríssima que és una pel·lícula boníssima i d'aquelles que val la pena comprar (comprar la original vull dir...).

Apa doncs, això és tot per avui!

Per cert, us deixo aquí un enllaç amb la sinopsis de la pel·lícula per si algú l'interessa llegir de que va.

Article per a l'Eduwiki: LA TERRA

Com que a la Sandra Pérez i a mi ens agrada molt treballar, hem fet doble feina! Hem creat un article en format Wikipedia i un altre en format Eduwiki. Vale, no! És broma...

El cas és que com es pot comprovar a l'entrada del dilluns dia 9, nosaltres vàrem crear un article sobre la Terra per a la Wikipedia. Dimecres li vam preguntar al nostre professor de TIC (el Jorge Coderch) què li semblava i ens va dir que no era del tot correcte. Ens va dir que nosaltres hauríem d'haver creat un article que no figurés a la Wikipedia, és a dir, hauriem d'haver cercat un concepte que encara no hagués estat descrit ni penjat. Està clar que ens vam equivocar, per què la Terra si que figura a la Wikipedia (és a dir, si nosaltres posem "Tierra" al google, ens apareixerà una pàgina de la Wikipedia on hi trobarem informació).

En resum, per corregir aquesta errada, el que vam haver de fer va ser adaptar el nostre article a un format per a l'Eduwiki. Si busquem a l'Eduwiki la paraula "Terra" no la trobarem pas, ja que no hi ha ningú que hagi creat un article per a aquest concepte. Així doncs, simplement hem hagut de canviar algunes cosetes del nostre article per tal d'adaptar-lo a un format més adient i juvenil (canvi en el léxic i en la disposició de la informació).

Per a fer aquest article de l'Eduwiki també hem utilitzat un document de google i també l'hem publicat com a pàgina web. Tot seguit us deixo l'enllaç que us conduirà a la pàgina de l'article Terra:

http://docs.google.com/View?id=dc2q8jwc_23dp23pxgz

Article per a la Wikipedia: LA TERRA

Avui hem finalitzat el nostre article per a la Wikipedia. La Sandra Pérez i jo hem realitzat un article bastant complet i elaborat digne de ser penjat a la Wikipedia :D. La nostra recerca d'informació ha estat sobre el planeta Terra.

Bé, el cas és que fa un parell de setmanes, el nostre professor de Gestió de la informació i TIC, en Jorge Coderch, ens va encomanar la tasca de crear un article per a la Wikipedia o per a l'Eduwiki. El treball l'hem hagut d'elaborar en un document de google (ara que ja tenim pràctica, va resultar més fàcil el fet de fer-lo servir). Així doncs, el primer que hem fet ha estat crear aquest i titular-lo amb el nom de TERRA. A més, hem creat un altre document (de discussió) per a "comentar la jugada" entre totes dues (la Sandra i jo) i així poder posar en comú allò que hem pensat que era correcte o erroni.

Després de fer una mica de recerca per diferents pàgines web i d'informar-nos sobre el tema que nosaltres havíem de tractar, hem dissenyat un índex amb les diferents parts que volíem fer constar al nostre article. Seguidament hem acordat quins punts redactaria cada una per a després poder-los posar en el document de google. També hem afegit alguns enllaços, ja que la Wikipedia n'és plena d'aquests (és molt comú que quan naveguem per la Wikipedia, trobem enllaços que ens porten a altres pàgines on hi ha més informació o on simplement trobem una imatge).

Un cop la informació ha estat recopilada i redactada, la hem posat al document de google, i hem fet una revisió a tot l'article, per a poder confirmar que la fiabilitat de la informació i que tot tingués sentit i coherència.

Per acabar, hem creat una pàgina web del nostre article per a que sembli més real. Això ho hem fet a través de la opció "Comparteix" i després "Publicar com a pàgina web...".

Així doncs, aquí us deixo un enllaç de l'article que la Sandra i jo hem creat:
http://docs.google.com/View?id=dc2q8jwc_21g5q74cc9

Google llibres

Ahir, quan vaig sortit dels tren per anar cap als ferrocarrils, em van donar un d'aquells diaris gratuïts que et donen quan vas pel carrer (a vegades és el ADN, altres el 20 minutos, etc.). Quan vaig arribar als ferrocarrils, vaig tenir la sort de trobar un seient lliure on poder seure. Així doncs, em vaig acomodar i per passar l'estona i que el trajecte se'm fes més curt, vaig decidir fullejar una mica el diari. El cas és que vaig trobar una notícia que em va interessar bastant i que vaig pensar que estaria molt bé posar-la al bloc per a que tots la pogueu veure. He buscat el diari per internet i que agafat la notícia. Aquesta diu així:

L'escola fixarà com els pares ajudaran a educar els fills

Cada centre educatiu català haurà de redactar la seva pròpia carta de compromís de convivència i respecte en què s’han d’implicar els col·legis, els mestres i les famílies. La iniciativa forma part de la Llei d’Educació de Catalunya, el desplegament de la qual va anunciar ahir el conseller d’Educació, Ernest Maragall.

Amb aquesta carta de compromís, el pares «s’han d’avenir a compartir els drets i les llibertats» del procés educatiu, reconèixer el paper «fonamental» de la família i potenciar la seva participació. Educació treballa en uns continguts mínims, però cada centre els podrà ampliar.

Una via d’implicació és l’assistència dels pares a les tutories. Educació admet que ja ha obert converses amb els empresaris perquè els pares puguin disposar d’hores lliures amb aquesta finalitat.

El 2010 entrarà en vigor el decret d’autonomia dels centres i el règim que convertirà els directors de les escoles en autoritat. Amb la LEC, el 2013 es gastaran 1.040 milions d’euros anuals més en educació, i 1.542 milions el 2017.

El conseller va avançar que el conveni amb el ministeri d’Educació sobre els portàtils està «tancat i acordat» i se signarà «en poques setmanes». A més, el departament es personarà contra el recurs que el PP va plantejar al Tribunal Constitucional contra la LEC «per defensar-la», va aclarir Maragall. Sobre les divergències amb el Ministeri d’Educació sobre el contingut de la LEC, el conseller creu que les «actituds de partida són molt positives».

(20 minutos/ 04.11.2009)

Programari Lliure

El Cmaps Tool és un nou programa que hem aprés a fer servir gràcies a l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC. Aquest ens permet crear mapes conceptuals.

Els mapes conceptuals són molt eficaços, ja que ens ajuden a organitzar i endreçar la informació que volem transmetre. Les idees queden més clares i el missatge ens arriba amb més nitidesa.
El Cmaps Tool és una eina informàtica bastant bona, doncs crear aquests mapes no és una tasca gaire difícil, simplement cal posar les paraules clau als quadres corresponents i després crear-ne de nous i relacionar-los entre ells.

El mapa conceptual que he creat ofereix informació sobre el Programari lliure i el Programari Convencional. En ell hi he indicat les caracteristiques i les prestacions que presenta cadaun. Així doncs, com mostra el quadre, observem que algunes de les característiques del Programari lliure és que pot ser estudiat i utilitzat, que és d'ús públic, que es poden modificar i corregir els errors sense restriccions, que es pot redistribuir a tercers, que té llibertat d'ús, etc.

En conclusió, observem que el programari lliure presenta tot un seguit d'avantatges i facilitats que no trobem en el programari convencional i que per tant, podem afirmar, que ens convé molt més utilitzar el programari lliure.

Vides creuades

Des de l'assignatura d'Història i antropologia de l'educació, ens van encomanar la tasca de realitzar un treball sobre una pel·lícula. Aquest treball havia de ser en grups de cinc persones, i entre els membres del grup ens haviem de posar d'acord per a escollir una pel·lícula de les que ens havia proposat la professora (si voliem, també podiem fer aportacions).

Com es pot observar a la imatge que hi ha més a dalt, el meu grup (la Irene, la Sandra Cañete, la Sandra Perez i el Sergio) i jo vàrem escollir la pel·lícula de Crash. La veritat és que, quan la vam escollir, jo no recordava gaire bé l'argument del film, doncs feia molt temps que l'havia vist i a més a més el vaig veure en un cinema d'aquells que fan a l'estiu (em sembla que en alguns llocs se'ls anomena "Cinema a la fresca").

El cas és que me'n vaig anar a la biblioteca a llogar-la (és evident que per a poder fer el treball primer l'havia de veure i analitzar). Així doncs, un cop la vaig tenir la vaig posar al reproductor i la meva mare i jo ens vam posar a veure-la. Com era d'esperar, totes dues vàrem acabar plorant!!

Crash és una pel·lícula que et fa pensar i reflexionar sobre la situació del món, del nostre món. Més que una pel·lícula, podriem dir que és un documental, ja que ens mostra una trama que barreja la ficció amb la relaitat. Crash ens presenta el relat de diferents vides que es relacionen i es creuen entre elles. És un film que ens destapa els ideals i la creences d'una societat determinada. En resum, ens mostra situacions en que la realitat pot arribar a ser molt dura però malauradament certa.

El treball ha consistit en comprarar diferents escenes i moments de la pel·lícula amb un llibre que vàrem llegir el mes passat: El tono de la enseñanza. Així doncs, a partir de l'anàlisi del film, haviem de trobar paral·lelismes entre les escenes i els capítols del llibre. Un cop fet això, haviem de comentar-ho i comparar-ho.

M'agradaria acabar l'entrada d'avui amb una citació que apareix a l'inici de Crash:

"Es la sensación de contacto, en cualquier ciudad por donde camines pasas muy cerca de la gente y esta tropieza contigo, en los Angeles nadie te toca. Estamos siempre tras este metal y cristal, y añoramos tanto ese contacto que chocamos contra otros solo para poder sentir algo".

ELS COLORS DE LA TARDOR

El temps ha refrescat i jo crec que podem començar a dir que la tardor ja és aquí!! Tenint en compte que ja estem a novembre, penso que també podem afirmar que aquest any ve amb una miqueta de retard! La veritat és que el temps està bastant boig: avui mateix ha fet un vent que espantós, et congelava i se t'emportava. Donava la sensació que anessis a emprendre el vol. En fi, que ja tenim la tardor entre nosaltres i més val que ens abriguem perquè sinó se'ns posarà el nas com un tomàquet i se'ns gelaran les orelles.

Bé, després d'aquesta breu introducció, comentaré el que des d'un principi hauria d'haver escrit: la setmana passada, a la classe de Gestio de la Informació i TIC, varem aprendre a fer servir un nou programa anomenat Gimp. Aquest és molt útil i eficaç, ja que et permet editar i manejar les imatges. El Gimp treballa les imatges amb diferents capes, és a dir, cada fotografia que incorpores a un document és una nova capa. A més, et permet guardar les imatges amb el format que vulguis (a la classe de TIC també van veure els diferents formats que poden presentar les imatges: jpg, gif, etc). De totes maneres, jo penso que la qualitat més important que té aquest programa és que pots comprimir les imatges amb l'objectiu de que ocupin menys espai. Aquest recurs és molt positiu, ja que el pes d'aquestes és més petit, poden manejar amb més faciliat i no trigen tant a enviar-se.

La imatge que hi ha més amunt, l'he montat jo. Les fotografies són d'internet, però jo he modifcat les mides i les he ajuntat amb el Gimp

La setmana passada també ens van ensenyar a fer servir l'Audacity. És un programa que treballa l'audio i serveix per a enregistrar sons. Amb ell es poden fer muntatges, com per exemple, el de sobreposar la nostra veu a una peça musical.

A la classe del dilluns dia 2, varem fer una pràctica de buscar una imatge, una música i un poema que estiguessin relacionats. Tot seguit haviem de fer un muntatge juntant la música, la imatge i la nostra veu recitant el poema. (Aquesta pràctica ja l'he enllestit però no la he pogut penjar).

Com parlar bé en públic

Ahir dia 2 de novembre, vàrem entregar el resum del llibre Com parlar bé en públic.

El primer dia de classe, l'Imma Gómez Pallarés, la professora de Comunicació Oral, Escrita i Digital ja ens va adveritir que hauriem de llegir aquest llibre i que li hauriem d'entregar un treball sobre aquest. Val a dir que el treball que hem hagut de presentar no ha estat gaire complicat, ja que ella mateixa va deixar clar que haviem d'entregar una mena d'apunts personals, és a dir, haviem de fer un resum de les idees i les parts que ens semblessin més importants del llibre.

A nivell personal, m'agradaria esmentar que el llibre m'ha semblat força interessant. La veritat és que esperava fer una lectura més complexa i feixuga, pensava que hauria de dedicar més estona a llegir i rellegir cada pàgina, etc. però per sort no ha estat així. El llibre era entenedor i clar (aquests són uns dels principis bàsics per a fer un bon discurs). A més, el lèxic no era gaire tècnic, ál contrari, era bastant proper. Això facilitava encara més la lectura i la feia més amena.

Finalment, m'agradaria acabar l'entrada d'avui, amb un capítol del llibre en què ens presenten una mena de resum en forma de decàleg de les característiques que ha de tenir un discurs en llenguatge oral.
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintáctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.