Des del seminari ens han encomanat la lectura del llibre Va de Mestres, escrit per Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. De tot el llibre, hem hagut d’escollir el fragment que ens ha impactat més i fer un comentari sobre aquest. Així doncs, després de llegir i rellegir diversos apartats que realment em cridaven l’atenció, he aconseguit escollir-ne un de sol per tal de poder comentar-lo. Aquest fragment l’he extret del capítol “Haurem de... o alguns dels reptes que ens toca assumir”:
“Ja veus, estimat mestre, estimada mestra, que l’escola ha de donar voltes sobre moltes qüestions i anar adaptant la seva dinàmica a la dinàmica del temps. La intuïció escolar sempre s’ha mogut entre la utopia i la reproducció dels interessos de la societat. Nosaltres som molt utòpics. Creiem en la força transformadora de l’educació i de l’escola –d’una determinada escola, és clar- i estem convençuts que sense utopia no hi ha progrés, perquè una utopia és un punt de referència a l’horitzó, un far que il·lumina moltes foscors, que concreta contorns i que indica esculls que s’han de salvar. Defensem una escola que toqui de peus a terra, que tingui present la realitat de cada moment històric, però que estigui disposada a viure aquest moment com un repte, no pas sota el fat del determinisme més estèril. Defensem una utopia que ens aboqui amb passió a l’acció reflexiva i ens allunyi de la comoditat del “sempre ho hem fet així”.”
(Pàgina 46).
El tema principal que els autors plantegen en aquest fragment és l’evolució i el desenvolupament de l’escola al llarg del temps. Com ja sabem, al llarg de la història, l’escola ha patit molts canvis i transformacions, tan pel que fa al model d’ensenyament com a les formes d’aprenentatge. De fet, a l’assignatura d’Història i Antropologia de l’Educació, acabem d’entregar un quadre comparatiu sobre els diferents models d’escola que hi ha hagut en els últims temps [l’escola transmissiva i la constructiva (actual)]. Personalment opino que en aquest paràgraf apareix una idea molt important que cal destacar: els autors ens diuen que per poder avançar i fer els canvis pertinents en l’àmbit educatiu cal tenir presents els interessos de la societat, doncs són ells els que han de fer us de l’escola. De totes maneres, no només podem tenir en compte aquests interessos, ja que per tal de poder construir una bona escola i aconseguir un desenvolupament correcte d’aquesta, cal apostar per un seguit de principis i idees amb un sentit més utòpic, és a dir, cal aferrar-se a la concepció imaginària d’una escola ideal. Així doncs, els autors volen fer palesa en què les transformacions de l’escola han d’estar orientades cap a un futur ideal, cap a un horitzó imaginari.
En conclusió podem dir que els autors defensen la idea que l’escola ha d’adaptar-se als canvis col·laterals de la seva època i que aquestes modificacions les ha de fer seguint els interessos dels individus (unes idees sòlides i raonades), però també apostant per uns principis utòpics i idealitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada