Avui, a la classe de COED, hem estudiat les quatre habilitats lingüístiques que un usuari de la llengua ha de dominar per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles. Aquestes són llegir, escriure, parlar i escoltar. Tot seguit les descriurem: Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Per tant, quan parlem de llegir estem parlant de comprendre.
Implicacions d’aquesta definició:
1. És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. És a dir, el significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.
2. És aconseguir un objectiu, una finalitat. Aquests objectius són els encarregats de guiar la lectura i poden ésser molt variats.
3. És un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap. També ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
4. És implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que llegeix, el lector va verificant o refutant les hipòtesis que s’havia creat. (Inferència: habilitat de comprendre alguna part gràcies al significat de la resta). Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu. Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. L’habilitat de saber escoltar demana: 1. Un paper actiu i participatiu. 2. Respecte per l’emissor i les seves idees. 3. Ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. 4. Saber descobrir els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge. Conseqüentment, l’oient sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.
Implicacions d’aquesta definició:
1. És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. És a dir, el significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.
2. És aconseguir un objectiu, una finalitat. Aquests objectius són els encarregats de guiar la lectura i poden ésser molt variats.
3. És un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap. També ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
4. És implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que llegeix, el lector va verificant o refutant les hipòtesis que s’havia creat. (Inferència: habilitat de comprendre alguna part gràcies al significat de la resta). Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu. Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. L’habilitat de saber escoltar demana: 1. Un paper actiu i participatiu. 2. Respecte per l’emissor i les seves idees. 3. Ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. 4. Saber descobrir els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge. Conseqüentment, l’oient sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada