Vides creuades

Des de l'assignatura d'Història i antropologia de l'educació, ens van encomanar la tasca de realitzar un treball sobre una pel·lícula. Aquest treball havia de ser en grups de cinc persones, i entre els membres del grup ens haviem de posar d'acord per a escollir una pel·lícula de les que ens havia proposat la professora (si voliem, també podiem fer aportacions).

Com es pot observar a la imatge que hi ha més a dalt, el meu grup (la Irene, la Sandra Cañete, la Sandra Perez i el Sergio) i jo vàrem escollir la pel·lícula de Crash. La veritat és que, quan la vam escollir, jo no recordava gaire bé l'argument del film, doncs feia molt temps que l'havia vist i a més a més el vaig veure en un cinema d'aquells que fan a l'estiu (em sembla que en alguns llocs se'ls anomena "Cinema a la fresca").

El cas és que me'n vaig anar a la biblioteca a llogar-la (és evident que per a poder fer el treball primer l'havia de veure i analitzar). Així doncs, un cop la vaig tenir la vaig posar al reproductor i la meva mare i jo ens vam posar a veure-la. Com era d'esperar, totes dues vàrem acabar plorant!!

Crash és una pel·lícula que et fa pensar i reflexionar sobre la situació del món, del nostre món. Més que una pel·lícula, podriem dir que és un documental, ja que ens mostra una trama que barreja la ficció amb la relaitat. Crash ens presenta el relat de diferents vides que es relacionen i es creuen entre elles. És un film que ens destapa els ideals i la creences d'una societat determinada. En resum, ens mostra situacions en que la realitat pot arribar a ser molt dura però malauradament certa.

El treball ha consistit en comprarar diferents escenes i moments de la pel·lícula amb un llibre que vàrem llegir el mes passat: El tono de la enseñanza. Així doncs, a partir de l'anàlisi del film, haviem de trobar paral·lelismes entre les escenes i els capítols del llibre. Un cop fet això, haviem de comentar-ho i comparar-ho.

M'agradaria acabar l'entrada d'avui amb una citació que apareix a l'inici de Crash:

"Es la sensación de contacto, en cualquier ciudad por donde camines pasas muy cerca de la gente y esta tropieza contigo, en los Angeles nadie te toca. Estamos siempre tras este metal y cristal, y añoramos tanto ese contacto que chocamos contra otros solo para poder sentir algo".