Visita a un centre socioeducatiu: Casal d'Infants del Raval

El dimecres passat, alguns estudiants del primer any del Grau d’Educació Primària de la Blanquerna, vàrem fer una visita a un casal d’infants situat al barri del Raval. És molt provable que, abans d’anar-hi, la majoria de nosaltres no sabéssim ben bé en què consistien aquests casals i tampoc les activitats que es fan en ells. Així doncs, com a futurs mestres, era transcendental el fet d’assistir a aquest centre per tal de poder prendre consciència de la influència que tenen sobre els nens i sobre l’escola.

La visita va consistir, bàsicament, en escoltar una xerrada que ens va fer al mateix casal. Gràcies a aquesta conferència, tots nosaltres vàrem poder familiaritzar-nos i apropar-nos una mica més al barri del Raval i a la situació que molts nens, joves i famílies pateixen avui dia.

Es va començar la xerrada fent una mica d’història i explicant els inicis del Casal. Així doncs, es va dir que l’any 1983 es va crear l'associació Casal dels Infants del Raval, que parteix de la iniciativa d'un petit grup de persones que vivien al barri. La creació d’un casal d’aquest estil al barri del Raval era de màxima urgència, doncs amb l’arriba de la democràcia la situació del barri va empitjorar notablement i el nivell de degradació del barri estava provocant l'emigració de la població amb més possibilitats, empobrint-lo encara més en tots els sentits.
Conseqüentment, aquesta associació, va iniciar les seves activitats oferint serveis educatius i assistencials als nens més desfavorits del barri per tal de millorar la situació.

Després d’aquest petit resum d’alguns dels apartats que ens van transmetre al llarg de la conferència, m’agradaria donar la meva opinió sobre el Casal i la tasca que està realitzant:

Personalment trobo que cal valorar de forma molt positiva la tasca que està realitzant aquest casal per a tots els nens i famílies del barri del Raval. Són molts els esforços i recursos que inverteix el centre per tal de millorar de la qualitat de vida d’aquestes persones. Gràcies al treball social que realitza el casal, els nens no estan tot el dia al carrer, al contrari, tenen un lloc on poder passar les tardes i així poder fer els deures, xerrar amb els amics, berenar (molts d’ells quan arriben a casa no sopen), jugar, aprendre, etc.